CADENA PERPETUA PARA EL ASESINO DEL GENERAL CARLOS PRATS

Comandante en Jefe General Carlos Prats

 La justicia chilena condenó hoy a doble cadena perpetua al general en retiro Manuel Contreras, ex jefe de la policía secreta del régimen militar, por el asesinato del general Carlos Prats y su esposa, Sofía Cuthbert, ocurrido en Buenos Aires en 1974.

El juez de la Corte de Apelaciones de Santiago Alejandro Solís también sentenció a Contreras -ex jefe operativo de la Dirección Nacional de Inteligencia (DINA)- a 20 años por asociación ilícita para cometer el atentado con explosivo ocurrido el 30 de septiembre de 1974 en el barrio bonaerense de Palermo.

La sentencia, dictada hoy en primera instancia, condena a cinco oficiales y un suboficial retirados a penas dobles (por cada una de las víctimas) que van de los 541 días de cárcel por secuestro y homicidio a los veinte años.

Asimismo, condena a 10 años y un día a Mariana Calleja, esposa del estadounidense Michael Townley, ex agente de la DINA, y a 5 años y un día al también ex agente civil Jorge Iturriaga Neumann.

Los ex mandos militares condenados son el brigadier Pedro Espinoza, el general Raúl Iturriaga Neumann y los oficiales José Zara, Juan Morales Salgado y Christoph Willeke, así como el suboficial Reginaldo Valdés.

Tras el golpe militar del 11 de septiembre de 1973, el general Prats González -jefe del Ejército chileno durante el gobierno de Salvador Allende- se exilió junto con su esposa en Buenos Aires, donde murieron en un atentado perpetrado con explosivos adosados a su automóvil por agentes de la DINA.
“El país ahora ya sabe la verdad de lo que ocurrió; aquí se ha hecho justicia por nuestros padres”, manifestó Angélica Prats, una de las tres hijas del matrimonio asesinado, tras conocer la sentencia.

“Pinochet debía haber sido condenado por el crimen de nuestros padres y lamentamos que no lo haya sido”, agregó. La hija de Carlos Prats y Sofía Cutberth destacó la labor realizada por la justicia de Argentina, “porque fue allí donde se inició esta larga investigación”.

Los asesinos Augusto Pinochet y Manuel Conteras

Anuncios

LEÓN DE ORO PARA FRANK GEHRY

 

León de Oro para Frank Gehry
Redacción, BBC Mundo

El arquitecto canadiense Frank Gehry fue nombrado ganador del premio León de Oro de la XI Exposición Internacional de Arquitectura de la Bienal de Venecia, Italia, por su trayectoria artística.

Entre sus obras más conocidas están el Museo Guggenheim de Bilbao, España, la Sala de Conciertos Walt Disney de Los Ángeles, Estados Unidos, país donde reside desde 1947, y la “Casa que Baila” en Praga, República Checa.

Sus proyectos actuales incluyen la remodelación de la Galería de Arte de Ontario, en Toronto, ciudad donde nació en 1929, el Museo de la Biodiversidad Puente de Vida, en Panamá -su primera incursión en América Latina- y el Museo de la Tolerancia, en Jerusalén, Israel.

“Frank Gehry ha transformado la arquitectura moderna, liberándola de los confines de la ‘caja’ y de las limitaciones de las prácticas comunes de construcción”, dijo el director de la XI Exposición Internacional de Arquitectura, Aaron Betsky.

“La arquitectura de Frank Gehry, tan experimental como las prácticas artísticas que han sido su inspiración, es el verdadero modelo moderno para una arquitectura que va más allá de la construcción”, añadió.

El jurado de la exposición, que se realizará del 14 de septiembre al 23 de noviembre, destacó que Gehry tendrá una importante presencia en Venecia con su “Venice Gateway”, un acceso acuático entre la ciudad y el aeropuerto.

Los organizadores también anunciaron que se le otorgará un León de Oro especial por su trayectoria al académico estadounidense James S. Ackermann, historiador de la arquitectura del Renacimiento.

Según un comunicado de prensa, Ackermann es “uno de los académicos que crearon la historia moderna de la arquitectura y es también autor de dos de los estudios más importantes sobre Miguel Ángel y Andrea Palladio”.

Su premio lo recibirá, precisamente, con motivo del 500 aniversario del nacimiento de Palladio, considerado como el más influyente arquitecto renacentista italiano.

 

AL CÉSAR AL QUE ES DEL CÉSAR, I AL VALENCIÀ LO QUE ES DEL VALENCIÀ

La llei d’ús i ensenyament del valencià complirà en breu els seus 25 anys de vida. Els alumnes estan obligats a utilitzar el valencià i el castellà al finalitzar l’escolarització, però l’heterogènia realitat sociolingüística valenciana, amb comarques valencià-parlants; altres castellà-parlants; unes altres on es parla però no s’escriu el valencià; i bastants zones on el valencià és un idioma absolutament desconegut, va dificultar molt en el passat el desenvolupament de la norma. No obstant això, en els últims 12 anys, sempre amb Governs del PP, l’ensenyament en valencià s’ha incrementat en un 180%, una dada del que es vanagloria l’actual Executiu autonòmic de Francisco Camps. L’ensenyament en valencià és obligatòria en els tres sistemes educatius als quals poden acollir-se els centres, dos d’ells d’immersió lingüística i altre d’incorporació progressiva (PIP), en el qual la llengua base de l’aprenentatge és el castellà i en el qual el valencià es va introduint a poc a poc fins a arribar a un mínim de dues àrees no lingüístiques. El PIP és el programa que s’aplica en la major part dels centres públics, en els concertats i en els privats. Malgrat que va ser dissenyat sobretot per a les poblacions de predomini valencià, la realitat és molt diferent. Dels 733.225 alumnes actuals d’infantil, primària i secundària, 550.305 estudien sota aquesta opció.

 
VALENCIÀ PER ELECCIÓ

Les estadístiques assenyalen que el 25% de l’alumnat tria de forma voluntària el valencià com opció lingüística. El Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) va dirigit en primària i secundària a nens i nenes valencià-parlantes, i en secundària, a tots per igual. S’utilitza el valencià com llengua vehicular per a “augmentar l’oportunitat d’adquirir un domini formal de la llengua que la societat no li facilita”, segons la conselleria. En aquest sistema, el castellà es va introduint “amb un enfocament comunicatiu que potencia el seu aprenentatge”. Finalment, el Programa d’Immersió Lingüística (PIL) està dissenyat per als alumnes castellà-parlantes les famílies dels quals opten de manera voluntària per una escola en valencià. L’inici escolar aquesta dissenyat en valencià i el castellà s’estudia com àrea i com “llengua d’instrucció”, incorporant-se al llarg de la primària. En infantil i primària, 744 centres han impartit classes en valencià el passat curs, d’un total de 1.726 centres públics i privats. “Solament el 44% dels col·legis i la majoria públics” denuncia la FEV, que afegix una dada: “Solament hi ha 31 centres privats i concertats que oferixen ensenyament en valencià i estan saturats”. En secundària les xifres no són més encoratjadores. Solament 54.214 d’un total de 305.579 alumnes matriculats aquest curs han triat estudiar en valencià en els 295 centres que ho oferixen d’un total de 757.

LA PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR, NO PODEN DECIDIR JUNTS

Enrere han quedat els moments de glòria per a la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), l’entitat que va capitalitzar les reivindicacions soberanistas de Catalunya i va assolir treure al carrer a multitud de ciutadans a favor del Estatut que va aprovar el Parlament o per a exigir el traspàs immediat de les infraestructures a la Generalitat. L’organització, que agrupa més de 700 entitats de divers signe però amb el denominador comú del dret a decidir de Catalunya, exhibeix ara una profunda esquerda que, segons van reconèixer ahir membres d’un dels sectors enfrontats, pot ser “insalvable”. Les divergències es van deslligar arran de l’assemblea que la PDD va celebrar a Girona el passat 15 de juny. D’ella va sortir una nova junta directiva encapçalada pel politòleg Jaume López i amb Mònica Sabata portaveu. Aquesta adreça ha estat impugnada per part del nucli fundacional de la plataforma, convertit ara en sector crític, que ha triat com presidenta interina a Elisenda Romeu, integrant de la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans, i compte entre els seus caps visibles a la historiadora Blanca Serra.

 IL·LEGAL I POLITITZADA

Romeu va manifestar ahir que la cúpula designada en l’assemblea de Girona és “il·legal” perquè la seva votació va vulnerar els estatuts de la PDD. Segons va explicar, els crítics van decidir abandonar l’assemblea abans de la votació després d’haver-se’ls rebutjat la petició de posposar-la al dia d’ahir, com estava previst inicialment. A pesar del seu planti, la votació es va portar a terme i, pel que sembla, sense el quorum requerit per a considerar-la vàlida.

Per aquest motiu, el sector fundacional, que no va obtenir cap lloc en la nova junta directiva, va decidir impugnar el resultat i posar l’assumpte en mans d’advocats davant el que consideren un “cop de força” dels oficialistes. No obstant això, el cisma intern no solament es reduïx a aquest episodi puntual, sinó que, tal com van explicitar els crítics sense mossegar-se la llengua, subjeuen importants diferències amb un fonament molt més polític. Així, Romeu va acusar als nous dirigents de la PDD de “sotmetre’s a les directrius dels partits” i va deixar clar que es referia molt especialment a CIU a l’afirmar que “darrere a la autodenominada junta directiva es troba la casa gran del catalanisme”, un concepte manido en els últims temps per la federació nacionalista. “La nostra labor és treballar per a empènyer als partits cap al dret d’autodeterminació, però no col·locar-nos sota la seva capa”, va indicar Romeu, qui va afegir que aquesta sensació de politización en l’entitat s’arrossega pràcticament des de l’organització de la manifestació per les infraestructures, que va congregar a més de 200.000 persones a Barcelona el passat 1 de desembre.

 ESTATUT ESGOTAT

Altre dels aspectes de fricció entre oficialistes i crítics és l’actitud que ha de tenir la PDD davant la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el Estatut. Romeu va criticar la presència de Sabata en l’acte organitzat per Òmnium Cultural per a expressar el seu deslegitimación al TC. “La via estatutària està esgotada i no pensem defensar ara un Estatut que vam rebutjar en les urnes”. Per a tractar de recompondre cara al futur les costures trencades, ambdós sectors s’han citat per a una reunió dijous que ve.

“PATERAS” IL·LUSIONS AL CEMENTIRI D’EMBARCACIONS

S’amuntonen unes sobre unes altres, sense ordre ni concert. Moltes ja estan completament destrossades però, en les més noves, recién tretes del mar, encara poden llegir-se amb nitidesa inscripcions en àrab. El fet que l’enclavament es trobi enmig d’un paratge desértico, solament emmarcat per un mar blau al fons, reforça la sensació de desemparament. És el cementiri de les embarcacions que han anat usant els milers d’immigrants clandestins per a arribar a les costes de la illa de Lampedusa, en el sud d’Itàlia, i, després d’elles, el somni d’una vida més pròspera. El particular abocador és un termòmetre d’allò més fidedigne del flux migratori. L’empleat municipal responsable de l’àrea, que va demanar anonimat, ho constatava la setmana passada: “Ja ho hem buidat dues vegades quan, anys enrere, no era necessari”. Efectivament, des que va començar el mes de juny i, amb ell, les altes temperatures, el sol i el mar en calma, la illa més al sud del Mediterrani està rebent un al·luvió d’immigrants amb una mitjana al dia de 400 persones, segons fonts policials. Les embarcacions, de diversos tipus i grandàries, es conten per centenars fins al punt que aquesta gestió residual s’ha convertit en un veritable quebradero de cap per a l’ajuntament de la localitat, liderat per Bernardino Rubeis, del Moviment per l’Autonomia (MPA), partit autonomista sicilià de dretes aliat de l’actual primer ministre, el conservador Silvio Berlusconi, ovacionat en la illa per la seva política de mà dura amb la immigració. L’alcalde veu com parteix del seu pressupost ha de destinar-se al trasllat i reciclatge de les embarcacions arribades des d’Àfrica.

Trituradas i reciclades Les embarcacions que arriben a la illa són, bàsicament, de dos tipus. Les zodiac de goma i les barques de pesca de fusta, en la seva majoria de grandària mitjana. Les de goma, a un costat. Les de fusta, posteriorment trituradas, a un altre. Dels motors es fa càrrec la Guàrdia Costanera. L’activitat és tan important que una empresa subcontratada pel municipi es fa càrrec del servei. Els petits trossos de fusta són traslladats a Sicília, on es reutilitzen. I el procés no és senzill. Fonts policials van explicar que les embarcacions estan sotmeses a “control judicial” perquè, una vegada arribades a port s’analitzen i s’obre una investigació per a determinar el punt de partida per a seguir el rastre de possibles màfies de tràfic de persones implicades. Solament es poden destruir una vegada es dóna per finalitzada la investigació. Les mateixes fonts explicaven el procés amb tant detall com escepticisme que es porti a terme investigació alguna. També van deixar entreveure que les barques en millor estat, les menys, desapareixien abans d’arribar a l’abocador. Desfer-se de les embarcacions no és, ni de bon tros, barat. Per aquest motiu l’alcalde remeni, des de l’any passat, la possibilitat d’obtenir finançament per a construir una trituradora municipal. Inasumible inversió A pesar que el projecte requeriria una inversió de 300.000 euros, l’edil planteja amortitzar-lo després venent la fusta. Mentre, l’activitat continua com fins a ara. El degoteig de barques no cessa. “Està totalment ple, estem improvisant altre abocador al costat d’aquest”, conclou l’empleat municipal mentre surt un camió carregat de fusta i entra altre amb dues barques més.

ISRAELIES Y PALESTINOS UNIDOS POR ESPAÑA

ISRAELIES Y PALESTINOS UNIDOS POR ESPAÑA

Lo difícil de conseguir para unos pocos ciudadanos en una España descentralizada y con gobiernos autonomos, lo han conseguido aún que sea por unas horas, israelíes y palestinos dejaron sus enfrentamientos y se unieron este domingo en un mismo deseo: la victoria de España. Aunque sea sólo una noche, ambos pueblos celebraron simultáneamente la misma fiesta, en este caso de otro pueblo. Por primera vez en Ramala, Belén, Gaza, Tel Aviv, Jerusalén o Haifa, miles de israelíes y palestinos se sentaron ante el televisor-mejor dicho grandes pantallas

Cerca de la Basílica de la Natividad de Belén, varios turistas hacen las últimas fotos. Son de Filipinas y saben que en unas horas se juega un partido tan importante para millones de personas. “No nos gusta el fútbol y no lo veremos pero prefiero que gane España. Me cae mejor que Alemania“, nos dice una de ellas. “Admiramos a los españoles y ojala ganen. Quizás con la victoria decidan hacer turismo en Belén”, explica un vendedor de ropa.

Ghasan, un profesor palestino que estudió en la Universidad de Granada, verá el partido en casa de su sobrino, Kamal. La poderosa y omnipresente Al Jezzira esta encendida desde hace horas. “Yo no sólo quiero sino que creo que ganaremos a Alemania. Somos más fuertes, tenemos mejor control de balón y somos más técnicos“, nos dice antes de que el partido comience.

Para muchos palestinos, ir con España se debe entre otras razones, al juego creativo en contraposición con el aburrimiento ordenado alemán, a los numerosos proyectos financiados con dinero español además de que en Cisjordania no faltan españoles que a través de ONG , ayudan en proyectos de educación, desarrollo, comunicación, etc…

Nos vamos de la palestina y bíblica Belén camino de la moderna Tel Aviv, en Israel. La salida de la ciudad requiere la inevitable visión del muro israelí. “Esto si que es una barrera y no las que vemos en los campos de fútbol”, se queja con sorna el taxista palestino.

Tel Aviv era anoche una larga colección de cafeterías y pubs vibrando ante plasmas y pantallas de todo tipo de tamaño. Cada local servia su particular coctail con alusiones futboleras. Centenares de estudiantes se reunen en el césped de la Universidad de Tel Aviv. Lea, hija de una española, odia el fútbol pero está aquí por sus raíces: “No entiendo cómo la gente se vuelve loca por este juego que me parece una pérdida de tiempo. Pero esta noche soy seguidora de España. A por ellos!…”.

Si hicieran una encuesta -como suelen hacer aqui cada media hora- el 90% de los israelíes y palestinos votaría a favor de España. En el paseo marítimo de la cosmopolita Tel Aviv, miles de israelíes se reúnen ante el mar y la tele. En un rincón, unos 20 alemanes y centenares de cervezas. De momento empate a cero pero en cuestión de alcohol machacan. “No soy muy optimista ya que España tiene mejor equipo. Creo que es ya un éxito haber llegado a la final”, explica Oliver, un germano que lleva un año viviendo en Israel.

Que el futbol se utilice como arma políitca, lo hicieron Hitler y Franco, lo que no se comprende es que algunos continuen con el mismo estilo, por más razones políticas que tengan. El futbol es solo un deporte, que si juegan bien debe de ser aplaudido.

UNA MICA DE CERVESA ES BONA PER LA SALUT

Una quantitat moderada de cervesa després de realitzar una activitat física intensa millora la recuperació dels esportistes, perquè afavoreix la ràpida rehidratación i contribuïx a evitar dolors musculars. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi realitzat pel catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada, Manuel Castillo Garzón, sobre la relació entre el consum de cervesa, l’esport i la salut que ha estat presentat avui a Segòvia, afavorit pel centre d’Informació Cervesa i Salut. El doctor Castillo Garzón ha explicat que l’estudi ha estat realitzat en col·laboració amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i en les seves conclusions “queda demostrat que la cervesa pot formar part de la dieta de qualsevol esportista sense cap risc”.

Sense dolors musculars.

 L’especialista ha precisat que l’alt contingut en carbohidratos específics com les maltodextrinas mantenen més elevades els nivells de glucosa plasmática i atenuen les respostes hormonales d’estrès. Això evita l’aparició de dolors musculars després d’una intensa activitat esportiva. Així mateix, les característiques organolépticas de la cervesa i la seva composició “poden afavorir una ràpida i efectiva rehidratación després d’una gran activitat física, i corregeixen la possibilitat d’hipoglucèmia, ja que la seva lenta metabolización manté els nivells de glucosa estables durant més temps”, ha explicat el responsable de l’estudi. Efecte protector per a l’organisme Quant al contingut d’alcohol, el doctor Castillo Garzón ha assegurat que les begudes fermentades de baixa graduació com la cervesa o el vi “tenen un major efecte protector per a l’organisme a causa de les seves propietats antioxidants i el seu consum moderat retarda l’aparició i desenvolupament de la arterioesclerosis”. L’estudi serà presentat als diputats i senadors que participen en les XIV Jornades Ciclistes Parlamentàries, que arribaran a la capital segoviana a última hora de la tarda.