“PATERAS” IL·LUSIONS AL CEMENTIRI D’EMBARCACIONS

S’amuntonen unes sobre unes altres, sense ordre ni concert. Moltes ja estan completament destrossades però, en les més noves, recién tretes del mar, encara poden llegir-se amb nitidesa inscripcions en àrab. El fet que l’enclavament es trobi enmig d’un paratge desértico, solament emmarcat per un mar blau al fons, reforça la sensació de desemparament. És el cementiri de les embarcacions que han anat usant els milers d’immigrants clandestins per a arribar a les costes de la illa de Lampedusa, en el sud d’Itàlia, i, després d’elles, el somni d’una vida més pròspera. El particular abocador és un termòmetre d’allò més fidedigne del flux migratori. L’empleat municipal responsable de l’àrea, que va demanar anonimat, ho constatava la setmana passada: “Ja ho hem buidat dues vegades quan, anys enrere, no era necessari”. Efectivament, des que va començar el mes de juny i, amb ell, les altes temperatures, el sol i el mar en calma, la illa més al sud del Mediterrani està rebent un al·luvió d’immigrants amb una mitjana al dia de 400 persones, segons fonts policials. Les embarcacions, de diversos tipus i grandàries, es conten per centenars fins al punt que aquesta gestió residual s’ha convertit en un veritable quebradero de cap per a l’ajuntament de la localitat, liderat per Bernardino Rubeis, del Moviment per l’Autonomia (MPA), partit autonomista sicilià de dretes aliat de l’actual primer ministre, el conservador Silvio Berlusconi, ovacionat en la illa per la seva política de mà dura amb la immigració. L’alcalde veu com parteix del seu pressupost ha de destinar-se al trasllat i reciclatge de les embarcacions arribades des d’Àfrica.

Trituradas i reciclades Les embarcacions que arriben a la illa són, bàsicament, de dos tipus. Les zodiac de goma i les barques de pesca de fusta, en la seva majoria de grandària mitjana. Les de goma, a un costat. Les de fusta, posteriorment trituradas, a un altre. Dels motors es fa càrrec la Guàrdia Costanera. L’activitat és tan important que una empresa subcontratada pel municipi es fa càrrec del servei. Els petits trossos de fusta són traslladats a Sicília, on es reutilitzen. I el procés no és senzill. Fonts policials van explicar que les embarcacions estan sotmeses a “control judicial” perquè, una vegada arribades a port s’analitzen i s’obre una investigació per a determinar el punt de partida per a seguir el rastre de possibles màfies de tràfic de persones implicades. Solament es poden destruir una vegada es dóna per finalitzada la investigació. Les mateixes fonts explicaven el procés amb tant detall com escepticisme que es porti a terme investigació alguna. També van deixar entreveure que les barques en millor estat, les menys, desapareixien abans d’arribar a l’abocador. Desfer-se de les embarcacions no és, ni de bon tros, barat. Per aquest motiu l’alcalde remeni, des de l’any passat, la possibilitat d’obtenir finançament per a construir una trituradora municipal. Inasumible inversió A pesar que el projecte requeriria una inversió de 300.000 euros, l’edil planteja amortitzar-lo després venent la fusta. Mentre, l’activitat continua com fins a ara. El degoteig de barques no cessa. “Està totalment ple, estem improvisant altre abocador al costat d’aquest”, conclou l’empleat municipal mentre surt un camió carregat de fusta i entra altre amb dues barques més.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: